En el darrer Ple del passat 26 de març el Bloc-Coalició Compromís presentà una
moció, aprovada per unanimitat per tota la corporació, per a rebutjar l’acord
entre la Unió Europea i el Marroc pel qual les fruites i hortalisses
marroquines passaran per l’Estat espanyol sense cap impost aranzelari, sense
fer-los complir la normativa fitosanitària i, per descomptat, sense cap estudi
d’impacte en l’economia dels llauradors valencians. Un acord que comporta la
mort del camp valencià amb el consentiment més absolut del govern central del
PP, que segueix ignorant el nostre país amb decisions com esta. I amb l’actitud
vergonyosament submisa del nostre govern, del govern valencià, també del PP,
que ha abandonat el victimisme i la reivindicació que practicava amb el govern
de Zapatero i els ha substituït per la docilitat i el servilisme a les ordres
de Madrid.
Perquè no són només les fruites i hortalisses del
Marroc, és també el corredor mediterrani, una infraestructura imprescindible
per als valencians sense la qual les nostres possibilitats d’eixir de la crisi
són encara menors. Fins i tot contra les recomanacions de Brussel·les, que
considera prioritari l’eix del Mediterrani, els capitostos del Partit Popular prefereixen
anteposar els interessos de la Meseta, quan sabem que això, a la curta i a la
llarga, és sempre perjudicial per als valencians.
Les organitzacions empresarials li ho han tirat en
cara estos dies al nostre president, Alberto Fabra, que no ha tingut valor de
reivindicar esta inversió tan necessària per a l’estímul de l’economia
valenciana en els Pressupostos Generals de l’Estat. Però això no és tot: la
lletania amb què Camps ens ensordí la legislatura passada sobre el deute
històric (que, certament, és un greuge que patim els valencians amb un
finançament deficitari), ha desaparegut de les reivindicacions del nostre
govern al govern central: ni pruna ha dit Alberto Fabra al respecte. I per si
encara no n’hi havia prou, ens faltava la retallada letal en els Pressupostos
Generals de l’Estat de 10.000 milions d’euros en Sanitat i Educació. Com si
tant l’una com l’altra no estigueren ja sentenciades de mort al País Valencià!
El govern valencià continua mercadejant amb la nostra suor, el nostre treball i
els nostres impostos. Paga la pena
seguir lluitant per lo nostre o no?
Al mes de novembre de 2003 celebràrem a Puçol el
centenari del naixement de Jacint Piquer
Montañana, assassinat al camp d’extermini nazi de Gusen, Mauthausen, a
l’edat de 38 anys acabats de fer. Un home republicà que va lluitar per
aconseguir molts dels drets i de les llibertats que hem tingut, que encara
tenim, però que qui sap si d’ací ben poc perdrem. En aquella ocasió, el Bloc-Coalició Compromís va demanar
retolar una via pública que homenatjara la memòria del nostre veí Jacint.
Actualment, la plaça Jacint Piquer és una realitat i el dia 10 d’abril, la
Plataforma 14 d’Abril de Puçol diposità unes flors per a honrar el seu nom i
commemorar la proclamació de la II República. Als compassos de la Muixeranga,
tots els presents en l’acte, especialment el fill del nostre Jacint, ens
emocionàrem profundament. Gràcies Juanen. Després, la marxa republicana
continuà fins a l’espai social la Barraca, on es va presentar oficialment
l’associació republicana 14 d’Abril de Puçol. Al Bloc-Coalició Compromís ens va
sobtar l’absència total de representants dels altres grups polítics locals,
perquè la república és una forma de govern, no una
ideologia, i ens ve al cap el que passà en l’any
2003, quan el PSOE votà en contra de dedicar-li la plaça a Jacint Piquer
Montañana. Potser convé recordar segons quines coses per a tindre’n clares
segons quines altres. Paga la pena
seguir lluitant contra l’oblit o no?
El passat 4 de març tres dones del club Tripuçol van
pujar al podi en el Campionat d'Espanya de triatló celebrat a València: Begoña
Alfonso, primera; Marisa Martí, segona; i Eli Ros, tercera, cada una en la seua
categoria, respectivament. Però la notícia que volem destacar –i de la qual
s’han fet ressò tots els mitjans de comunicació valencians– és la gesta del
nostre veí Juanjo López, el Penyo,
que es va proclamar campió d'Espanya de paratriatló en mitja distància, entrant
en meta per davant dels atletes no paralímpics. I això a pesar de tot el que ha
hagut de passar arran del desafortunat accident que patí temps enrere.
L’enhorabona als nostres atletes, grans esportistes i exemple de superació. I
també a les seues famílies perquè, de ben segur, alguna culpa tenen en este
èxit!
Els dos casos, el de Jacint Piquer i el de Juanjo
López, ens haurien de servir com a exemple i referent, cadascun per un motiu
diferent: el primer, per lluitar fins a la mort per la llibertat i la
democràcia, que després han esdevingut els nostres drets i llibertats; i el
segon, per l’exemple que representa de lluita diària contra l’adversitat i de
superació de les dificultats més grans. Tots dos haurien de ser un referent per
a la nostra societat, i més en els moments tan difícils que ens ha tocat viure
i en què el més fàcil és caure en la desil·lusió i el desànim. Paga la pena seguir lluitant contra
l’adversitat o no?
Grup
municipal del Bloc-Compromís
Puçol,
abril de 2012
