NI CANAL9, NI REPÚBLICA. BANKIA

En el Ple del passat 2 de maig el Bloc-Coalició Compromís, presentà dues mocions. Una de reconeixement a les persones públiques, regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses que en la II República lluitaren per la llibertat i també aconseguiren, algunes a costa de la pròpia vida, molts dels drets que hui tenim, però que el PP s’ha encabotat a llevar-nos. No cal dir que la moció no prosperà pels vots en contra de l’equip de govern. Però ací no quedà la cosa: en el transcurs del debat la portaveu del PP, la Sra. Carceller, portà al terreny personal l’assumpte, com ja ens té acostumats, perquè sempre parla en primera persona del singular, potser perquè es representa a ella mateixa o és que ella és el PP. Arribà, fins i tot, a acusar el Bloc-Coalició Compromís de no tindre ni sensibilitat, ni respecte cap als seus familiars assassinats durant la Guerra Civil, i sí cap als del bàndol contrari. Mire, Sra. Carceller, si hi ha alguna cosa que ens distingeix a les persones del Bloc-Coalició Compromís és el respecte i la sensibilitat per totes les persones. És més, són vostés els qui ho han dit més d’una vegada, som un partit que sempre, sempre, mirem pel nostre poble i que volem unir i construir, no desunir i destruir. De tota manera, li pareixen pocs els més de 40 anys reconeixent sols als qui perpetraren un colp d’estat contra un govern republicà elegit democràticament? Com diu la dita castellana de aquellos polvos, estos lodos. I així ens ha anat i ens va. Sempre ixen guanyant els mateixos, és a dir, vostés, i sempre tancant les ferides en fals. I sap què passa al final? Que la ferida s’infecta, es gangrena i, finalment, cal amputar. Volem recordar-li, una vegada més, que vostés són govern i el govern ha d’intentar governar per a tots, no sols per als del PP. Prenguen bona nota.

L’altra moció demanava l’adhesió de l’Ajuntament de Puçol al manifest de la Plataforma Sí a la RTVV, que demana que es complisquen els objectius pels quals es va crear la nostra televisió autonòmica, i que principalment són: que la llengua pròpia siga el valencià; que garantisca la pluralitat de la nostra societat; que siga el motor de la indústria audiovisual valenciana; que oferisca programes d’interés social i facilite la integració; que done suport al sistema educatiu en tots els seus nivells; que porte a terme una gestió responsable i un sistema de finançament transparent.

El Bloc-Coalició Compromís considera necessària la RTVV; el problema és que el PP l’ha convertida i l’ha usada com un instrument al servei del govern. Clar que 1.900 llocs de treball en són massa per a una producció pròpia tan escassa. Però la qüestió és que RTVV ha sigut un pastís a repartir entre els amiguets del Sr. Zaplana, primer, i de Camps després. Productores amigues que han facturat els seus programes triplicant l’import real. Així és com s’ha saquejat la nostra RTVV. I ara vostés ens volen fer creure que amb els mateixos gestors açò pot funcionar.

Perquè ho tinguem tots clar, saben com opera el PP? Primer, SAQUEGEN, amb l’ajuda dels seus amiguets, l’empresa pública. Segon, com evidentment, sense diners no tenen viabilitat, la PRIVATITZEN. Tercer, presenten el corresponent ERO. Quart, una vegada “sanejada i neteta” la REGALEN als seus amiguets. Ja veurem com RTVV anirà a mans d’Intereconomía o de la Cope, temps al temps. I cinqué, li INJECTEN DINERS PÚBLICS, quan ja és privada, perquè siga reflotada. I una altra vegada a xuclar del pot. Això sí, a pagar, els de sempre: els dels ciutadans. Els sona BANKIA?

Tres raons per les quals paga la pena seguir lluitant

En el darrer Ple del passat 26 de març el Bloc-Coalició Compromís presentà una moció, aprovada per unanimitat per tota la corporació, per a rebutjar l’acord entre la Unió Europea i el Marroc pel qual les fruites i hortalisses marroquines passaran per l’Estat espanyol sense cap impost aranzelari, sense fer-los complir la normativa fitosanitària i, per descomptat, sense cap estudi d’impacte en l’economia dels llauradors valencians. Un acord que comporta la mort del camp valencià amb el consentiment més absolut del govern central del PP, que segueix ignorant el nostre país amb decisions com esta. I amb l’actitud vergonyosament submisa del nostre govern, del govern valencià, també del PP, que ha abandonat el victimisme i la reivindicació que practicava amb el govern de Zapatero i els ha substituït per la docilitat i el servilisme a les ordres de Madrid.

Perquè no són només les fruites i hortalisses del Marroc, és també el corredor mediterrani, una infraestructura imprescindible per als valencians sense la qual les nostres possibilitats d’eixir de la crisi són encara menors. Fins i tot contra les recomanacions de Brussel·les, que considera prioritari l’eix del Mediterrani, els capitostos del Partit Popular prefereixen anteposar els interessos de la Meseta, quan sabem que això, a la curta i a la llarga, és sempre perjudicial per als valencians.

Les organitzacions empresarials li ho han tirat en cara estos dies al nostre president, Alberto Fabra, que no ha tingut valor de reivindicar esta inversió tan necessària per a l’estímul de l’economia valenciana en els Pressupostos Generals de l’Estat. Però això no és tot: la lletania amb què Camps ens ensordí la legislatura passada sobre el deute històric (que, certament, és un greuge que patim els valencians amb un finançament deficitari), ha desaparegut de les reivindicacions del nostre govern al govern central: ni pruna ha dit Alberto Fabra al respecte. I per si encara no n’hi havia prou, ens faltava la retallada letal en els Pressupostos Generals de l’Estat de 10.000 milions d’euros en Sanitat i Educació. Com si tant l’una com l’altra no estigueren ja sentenciades de mort al País Valencià! El govern valencià continua mercadejant amb la nostra suor, el nostre treball i els nostres impostos. Paga la pena seguir lluitant per lo nostre o no?

Al mes de novembre de 2003 celebràrem a Puçol el centenari del naixement de Jacint Piquer Montañana, assassinat al camp d’extermini nazi de Gusen, Mauthausen, a l’edat de 38 anys acabats de fer. Un home republicà que va lluitar per aconseguir molts dels drets i de les llibertats que hem tingut, que encara tenim, però que qui sap si d’ací ben poc perdrem. En aquella ocasió, el Bloc-Coalició Compromís va demanar retolar una via pública que homenatjara la memòria del nostre veí Jacint. Actualment, la plaça Jacint Piquer és una realitat i el dia 10 d’abril, la Plataforma 14 d’Abril de Puçol diposità unes flors per a honrar el seu nom i commemorar la proclamació de la II República. Als compassos de la Muixeranga, tots els presents en l’acte, especialment el fill del nostre Jacint, ens emocionàrem profundament. Gràcies Juanen. Després, la marxa republicana continuà fins a l’espai social la Barraca, on es va presentar oficialment l’associació republicana 14 d’Abril de Puçol. Al Bloc-Coalició Compromís ens va sobtar l’absència total de representants dels altres grups polítics locals, perquè la república és una forma de govern, no una

ideologia, i ens ve al cap el que passà en l’any 2003, quan el PSOE votà en contra de dedicar-li la plaça a Jacint Piquer Montañana. Potser convé recordar segons quines coses per a tindre’n clares segons quines altres. Paga la pena seguir lluitant contra l’oblit o no?

El passat 4 de març tres dones del club Tripuçol van pujar al podi en el Campionat d'Espanya de triatló celebrat a València: Begoña Alfonso, primera; Marisa Martí, segona; i Eli Ros, tercera, cada una en la seua categoria, respectivament. Però la notícia que volem destacar –i de la qual s’han fet ressò tots els mitjans de comunicació valencians– és la gesta del nostre veí Juanjo López, el Penyo, que es va proclamar campió d'Espanya de paratriatló en mitja distància, entrant en meta per davant dels atletes no paralímpics. I això a pesar de tot el que ha hagut de passar arran del desafortunat accident que patí temps enrere. L’enhorabona als nostres atletes, grans esportistes i exemple de superació. I també a les seues famílies perquè, de ben segur, alguna culpa tenen en este èxit!

Els dos casos, el de Jacint Piquer i el de Juanjo López, ens haurien de servir com a exemple i referent, cadascun per un motiu diferent: el primer, per lluitar fins a la mort per la llibertat i la democràcia, que després han esdevingut els nostres drets i llibertats; i el segon, per l’exemple que representa de lluita diària contra l’adversitat i de superació de les dificultats més grans. Tots dos haurien de ser un referent per a la nostra societat, i més en els moments tan difícils que ens ha tocat viure i en què el més fàcil és caure en la desil·lusió i el desànim. Paga la pena seguir lluitant contra l’adversitat o no?

Grup municipal del Bloc-Compromís

Puçol, abril de 2012

CAL GOVERNAR, QUE MANAR, ALGUNS JA SABEN

El passat 27 de Febrer va tindre lloc el Ple al nostre Ajuntament i, ves per on, el regidor del BLOC-Coalició Compromís va haver d’abandonar-lo abans que finalitzara pel motiu que més endavant explicarem.

En el 4t punt, el PP presentà una moció per a sol·licitar mesures pels efectes de les gelades en l’agricultura valenciana. El BLOC-Coalició Compromís votà a favor, però férem saber que l’acord pres a Brussel·les una setmana abans, amb els vots a favor del PP i PSOE, d’alliberar el pas de les fruites i hortalisses que vénen del Marroc cap la UE, sense tindre en compte la situació límit que està vivint el camp al País Valencià; tot plegat, era com una gelada definitiva per als llauradors valencians.

En el punt 5é, el BLOC-Coalició Compromís i Iniciativa per Puçol presentàrem, conjuntament, una moció que condemnava les brutals agressions policials als estudiants i ciutadans de València, i demanva la depuració de responsabilitats en la Policia Nacional, així com la dimissió de la delegada del Govern al País Valencià, Paula Sánchez de León. El grup del PP no parà de dir una i una altra vegada que estava totalment en contra de les agressions policials i de la gestió dels incidents, però no votaren a favor, és més, el Sr. Ministre d’Interior (PP) ha justificat lo injustificable.

I arribà el punt 9é, on a proposta d’Iniciativa per Puçol s’exigí el compliment de la Llei Valenciana de Cooperació, coneguda per la del 0’7, que ha patit una retallada del 50% en el pressupost d’enguany. En el torn d’intervencions el nostre regidor, Enric Esteve, començà recordant l’última visita al nostre poble del ja exdirector general de Cooperació, Josep Maria Felip, el dia abans de ser detingut per la policia, amb altres 13 alts càrrecs més, tots de la Conselleria de Benestar Social. I per què, es preguntava el nostre regidor: doncs per haver desviat, presumptament i en benefici propi, 6 milions d’euros, que s’havien d’haver destinat a un projecte de cooperació amb Nicaragua. Però, a Nicaragua només arribaren 50.000 €! Enric Esteve continuà el seu argument amb la lectura d’una carta, escrita pel sindicalista de la CGT, Albano Dante, titulada «Carta a un político corrupto», que explicava, fil per randa, el modus operandi, presumptament utilitzat pel Sr. Felip i la seua colla. Quan encara no havien transcorregut ni 3 minuts de la seua intervenció, l’alcaldessa el va interrompre al·legant que el text no tenia res a vore amb la proposta que estava debatent, i a més també perquè la carta era massa llarga. El nostre regidor continuà llegint-la i l’acaldessa el tornà a interrompre, una i una altra vegada, així fins retirar-li definitivament la paraula, moment en què Enric Esteve, interpretant que atacava la seua llibertat d’expressió i rebujant un enfrontament, va abandonar el Ple.

Més tard, poguérem comprovar que l’alcaldessa no utilitza la mateixa vara de medir per a tots, perquè el regidor de Pavalur (soci del PP), per a contestar una pregunta concreta d’un ciutadà, va disposar de fins a 7 minuts, en els quals, se n’anà, contínuament, per les rames.

Sra. alcaldessa i equip de govern, aprenguen a governar, perquè manar, el que és manar, vostés ja saben.

Sí a la llibertat d’expressió!

Enric Esteve

Portaveu del BLOC-Coalició Compromís

Puçol, 22 de març 2012

Precs i preguntes d'Enric Esteve al plenari del 30/01/2012

Nones Festes