Tres raons per les quals paga la pena seguir lluitant

En el darrer Ple del passat 26 de març el Bloc-Coalició Compromís presentà una moció, aprovada per unanimitat per tota la corporació, per a rebutjar l’acord entre la Unió Europea i el Marroc pel qual les fruites i hortalisses marroquines passaran per l’Estat espanyol sense cap impost aranzelari, sense fer-los complir la normativa fitosanitària i, per descomptat, sense cap estudi d’impacte en l’economia dels llauradors valencians. Un acord que comporta la mort del camp valencià amb el consentiment més absolut del govern central del PP, que segueix ignorant el nostre país amb decisions com esta. I amb l’actitud vergonyosament submisa del nostre govern, del govern valencià, també del PP, que ha abandonat el victimisme i la reivindicació que practicava amb el govern de Zapatero i els ha substituït per la docilitat i el servilisme a les ordres de Madrid.

Perquè no són només les fruites i hortalisses del Marroc, és també el corredor mediterrani, una infraestructura imprescindible per als valencians sense la qual les nostres possibilitats d’eixir de la crisi són encara menors. Fins i tot contra les recomanacions de Brussel·les, que considera prioritari l’eix del Mediterrani, els capitostos del Partit Popular prefereixen anteposar els interessos de la Meseta, quan sabem que això, a la curta i a la llarga, és sempre perjudicial per als valencians.

Les organitzacions empresarials li ho han tirat en cara estos dies al nostre president, Alberto Fabra, que no ha tingut valor de reivindicar esta inversió tan necessària per a l’estímul de l’economia valenciana en els Pressupostos Generals de l’Estat. Però això no és tot: la lletania amb què Camps ens ensordí la legislatura passada sobre el deute històric (que, certament, és un greuge que patim els valencians amb un finançament deficitari), ha desaparegut de les reivindicacions del nostre govern al govern central: ni pruna ha dit Alberto Fabra al respecte. I per si encara no n’hi havia prou, ens faltava la retallada letal en els Pressupostos Generals de l’Estat de 10.000 milions d’euros en Sanitat i Educació. Com si tant l’una com l’altra no estigueren ja sentenciades de mort al País Valencià! El govern valencià continua mercadejant amb la nostra suor, el nostre treball i els nostres impostos. Paga la pena seguir lluitant per lo nostre o no?

Al mes de novembre de 2003 celebràrem a Puçol el centenari del naixement de Jacint Piquer Montañana, assassinat al camp d’extermini nazi de Gusen, Mauthausen, a l’edat de 38 anys acabats de fer. Un home republicà que va lluitar per aconseguir molts dels drets i de les llibertats que hem tingut, que encara tenim, però que qui sap si d’ací ben poc perdrem. En aquella ocasió, el Bloc-Coalició Compromís va demanar retolar una via pública que homenatjara la memòria del nostre veí Jacint. Actualment, la plaça Jacint Piquer és una realitat i el dia 10 d’abril, la Plataforma 14 d’Abril de Puçol diposità unes flors per a honrar el seu nom i commemorar la proclamació de la II República. Als compassos de la Muixeranga, tots els presents en l’acte, especialment el fill del nostre Jacint, ens emocionàrem profundament. Gràcies Juanen. Després, la marxa republicana continuà fins a l’espai social la Barraca, on es va presentar oficialment l’associació republicana 14 d’Abril de Puçol. Al Bloc-Coalició Compromís ens va sobtar l’absència total de representants dels altres grups polítics locals, perquè la república és una forma de govern, no una

ideologia, i ens ve al cap el que passà en l’any 2003, quan el PSOE votà en contra de dedicar-li la plaça a Jacint Piquer Montañana. Potser convé recordar segons quines coses per a tindre’n clares segons quines altres. Paga la pena seguir lluitant contra l’oblit o no?

El passat 4 de març tres dones del club Tripuçol van pujar al podi en el Campionat d'Espanya de triatló celebrat a València: Begoña Alfonso, primera; Marisa Martí, segona; i Eli Ros, tercera, cada una en la seua categoria, respectivament. Però la notícia que volem destacar –i de la qual s’han fet ressò tots els mitjans de comunicació valencians– és la gesta del nostre veí Juanjo López, el Penyo, que es va proclamar campió d'Espanya de paratriatló en mitja distància, entrant en meta per davant dels atletes no paralímpics. I això a pesar de tot el que ha hagut de passar arran del desafortunat accident que patí temps enrere. L’enhorabona als nostres atletes, grans esportistes i exemple de superació. I també a les seues famílies perquè, de ben segur, alguna culpa tenen en este èxit!

Els dos casos, el de Jacint Piquer i el de Juanjo López, ens haurien de servir com a exemple i referent, cadascun per un motiu diferent: el primer, per lluitar fins a la mort per la llibertat i la democràcia, que després han esdevingut els nostres drets i llibertats; i el segon, per l’exemple que representa de lluita diària contra l’adversitat i de superació de les dificultats més grans. Tots dos haurien de ser un referent per a la nostra societat, i més en els moments tan difícils que ens ha tocat viure i en què el més fàcil és caure en la desil·lusió i el desànim. Paga la pena seguir lluitant contra l’adversitat o no?

Grup municipal del Bloc-Compromís

Puçol, abril de 2012